ROMANÇO D’EN
BERNAT BANYUT
1- Ala vila de Celrà
a redós de les Gavarres,
el foll Bernat Verdaguer
el dimoni festejava.
2-Era negre com els corbs
i des dels cims albirava
enemics per escorxar
als fondals de la contrada.
3-No tenia pietat,
brandejava irat l’espasa
pel brossat i pel sembrat.
El mal prou que l’exaltava!.
4-Vell i boig comte Bernat
des de la trona manava
que una nina de gran dot
fos amb ell prompte casada.
5-Però la nina en fer-se gran
el marit poc estimava;
ben lluny volia estar
si melós ell es mostrava.
6-El comte desesperat
cercava amb gran frisança,
un remei
pel gran neguit
que tot
l’any el turmentava.
7-A balances plenes d’or
Na Saurina poc badava,
ja
girava els seus ulls,
si
sumís ell la calçava.
8-A cavall i esmaperdut
prou la ràbia se’l menjava,
més matant rates i talps
la sang prou que el sadollava.
9-Cansat caigué del cavall:
rodamón ara semblava,
la panxa cap per avall,
la cara ben enfangada.
10-La Lluna quan
el veié
tot d’una me’l desvetllava
i pactava amb el foll
tan grandiosa aliança:
11-mars i cràters
tots per a ell
si rendia vassallatge
a qui de nits al balcó
Na Saurina admirava.
12-Molt sorprès
féu un gran bot,
car temps feia que cercava
guarir el seu amor ferit,
quan ja res no n’esperava.
13-Però content,
molt agraït,
ara el pacte ja firmava.
Faria un gran regal
a l’esposa estimada:
14-la comtessa
quan volgués
de la mà ben agafada,
aniria de passeig
per grans valls mai trepitjades.
15-Per posar tan
fràgils peus
damunt terra tan llunyana,
bastiria un gran llit
per tanta llum regalada.
16-Un gran llit
dalt del turó,
així Lluna ben cansada
pararia de girar
i faria al llit estada.
17-Fred i gana a
tot arreu.
Prou que la ballaven magra
per a traginar carreus
a una festa tan estranya.
18-La revolta
esclatà
i la gent ben emprenyada
al foll comte de Celrà
aquests crits li dedicava:
-BANYUT, ETS UN BANYUT!,
EL
BISBE ET FA EL LLIT!
-LA LLUNA PEL BANYUT,
LA TERRA PER A NOSALTRES!
19-En Bernat
esporuguit
a la Torre ja guillava.
Si els dos podia haver
prou que el cap els hi tallava.
20-Bisbe i Dama
eren fugits,
car de por tremolaven
quan
comte molt embogit
gran venjança desitjava.
21-Ara pres d’un
fort neguit
dalt l’alzina s’enfilava
i com dimoni enfollit
morta veia l’estimada.
22-Bisbe i mitra
per mon Déu!,
rodolant per la contrada
car el comte des del niu
la venjança ja esmolava.
23-Tantes hores
enfilat
sense moure’s del brancatge,
els ulls se li feren grans!,
al cos li sortí plomatge!
24-En mussol es
perfilà
comte de poca manyaga,
d’aires molt crepusculars
i molta ira escampada.
25-El poble molt
excitat
cercava i no el trobava,
més la bruixa dels voltants
gran misteri els revelava:
26-allà a la
Torre Desvern
damunt
l’alzina si estava
senyor comte transmutat
en ocell que rondinava.
27-A la Torre van
pujar
a caçar un boig amb ales,
que rabiós i a grans crits
les rates sí espantava:
-MALEÏDES RATES!
-MALEÏDES RATES!
28-Prou que volia
fugir,
però la gent l’acorralava.
Aviat l’hagueren pres
i en gran gàbia el tancaren.
29-Grossa festa feren
tots,
més al vi tant s’amorraren
que quedaren adormits
i la gàbia oblidaren.
30-Amb el bec
prengué la clau
i la porta amb força traça
obrí sense entrebancs,
per fugir d’una volada.
31-Amb tanta
distracció
el banyut ja s’enlairava,
més la bruixa el maleí
proferint gran amenaça:
32-Maleït Bernat
Banyut,
molt silent te’ns escapaves;
fe de Déu que et caçarem
una i altra, mil vegades!
VAGARÀS ETERNAMENT
ÀNIMA ENDIMONIADA!
David Guàrdia i Riera
Celrà
abril 2019
