dimecres, 25 de setembre del 2019

romanço d' ¨En Bernat Banyut¨


ROMANÇO D’EN BERNAT BANYUT
   1- Ala vila de Celrà
       a redós de les Gavarres,
      el foll Bernat Verdaguer
      el dimoni festejava.
   2-Era negre com els corbs
      i des dels cims albirava
      enemics per escorxar
      als fondals de la contrada.
  3-No tenia pietat,
      brandejava irat l’espasa
      pel brossat i pel sembrat.
      El mal prou que l’exaltava!.
  4-Vell i boig comte Bernat
      des de la trona manava
      que una nina de gran dot
      fos amb ell prompte casada.
  5-Però la nina en fer-se gran
      el marit poc estimava;
      ben lluny volia estar
      si melós ell es mostrava.
  6-El comte desesperat
      cercava amb gran frisança,
      un remei  pel  gran neguit
      que tot l’any el turmentava.
  7-A balances plenes d’or
      Na Saurina poc badava,
      ja girava els seus ulls,
      si sumís ell la calçava.
  8-A cavall i esmaperdut
      prou la ràbia se’l menjava,
      més matant rates i talps

      la sang prou que el sadollava.
  9-Cansat caigué del cavall:
      rodamón ara semblava,
      la panxa cap per avall,
      la cara ben enfangada.
10-La Lluna quan el veié
      tot d’una me’l desvetllava
      i pactava amb el foll
      tan grandiosa  aliança:
11-mars i cràters tots per a ell
      si rendia vassallatge
      a qui de nits al balcó
      Na Saurina admirava.
12-Molt sorprès féu un gran bot,
      car temps feia que cercava
      guarir el seu amor ferit,
      quan ja res no n’esperava.
13-Però content, molt agraït,
      ara el pacte ja  firmava.
      Faria un gran regal
      a l’esposa  estimada:
14-la comtessa quan volgués
      de la mà ben agafada,
      aniria de passeig
     per grans valls mai trepitjades.
15-Per posar tan fràgils peus
      damunt terra tan llunyana,
      bastiria un gran llit
      per tanta llum regalada.
16-Un gran llit dalt del turó,
      així Lluna ben cansada
      pararia de girar

      i faria al llit estada.
17-Fred i gana a tot arreu.
      Prou que la ballaven magra
      per a  traginar carreus
      a una festa tan estranya.
18-La revolta esclatà
      i la gent ben emprenyada
      al foll comte de Celrà
      aquests crits li dedicava:
      -BANYUT, ETS UN BANYUT!,
       EL BISBE ET FA EL LLIT!
      -LA LLUNA PEL BANYUT,
       LA TERRA PER A NOSALTRES!
19-En Bernat esporuguit
      a la Torre ja guillava.
      Si els dos podia haver
      prou que el cap els hi tallava.
20-Bisbe i Dama eren fugits,
      car de por tremolaven
      quan  comte molt embogit
      gran venjança desitjava.
21-Ara pres d’un fort neguit
      dalt l’alzina s’enfilava
      i com dimoni enfollit
      morta veia l’estimada.
22-Bisbe i mitra per mon Déu!,
      rodolant per la contrada
      car el comte des del niu
      la venjança ja esmolava.
23-Tantes hores enfilat
      sense moure’s del  brancatge,
      els ulls se li feren grans!,
      al cos li sortí plomatge!
24-En mussol es perfilà
       comte de poca manyaga,
      d’aires molt crepusculars
      i molta ira escampada.
25-El poble molt excitat
      cercava i no el trobava,
      més la bruixa dels voltants
      gran misteri els revelava:
26-allà a la Torre Desvern
      damunt  l’alzina si estava
      senyor comte transmutat
      en ocell que rondinava.
27-A la Torre van pujar
      a caçar un boig amb ales,
      que rabiós i a grans crits
      les rates sí espantava:
      -MALEÏDES RATES!  
      -MALEÏDES RATES!
28-Prou que volia fugir,
      però la gent l’acorralava.
      Aviat l’hagueren pres
      i en gran gàbia el tancaren.
29-Grossa festa feren tots,
      més al vi tant s’amorraren
      que quedaren adormits
      i la gàbia oblidaren.
30-Amb el bec prengué la clau
      i la porta amb força traça
      obrí sense entrebancs,
      per fugir d’una volada.
31-Amb tanta distracció
      el banyut ja s’enlairava,
      més la bruixa el maleí
      proferint gran amenaça:
32-Maleït Bernat Banyut,
      molt silent te’ns escapaves;
      fe de Déu que et caçarem
      una i altra, mil vegades!
      VAGARÀS ETERNAMENT
      ÀNIMA ENDIMONIADA!


      David Guàrdia i Riera
      Celrà  abril 2019